Floridura del pa i de la taronja

Voleu veure la floridura del pa i de la taronja al microscopi i a la lupa binocular?

Si observem el moho del pa al microscopi segurament veurem una cosa semblant a la de les imatges anteriors.

D'altra banda si volem veure aquest a la lupa binocular serà paregut a les següents:

Per últim, si ho veiem a simple vista...

 

Esteu preparats?  El dimecres i dijous propers ho veurem!

Cèl·lules de l'epidermis de la ceba

La millor manera d'aprendre és veure com es fa, així que aquí us deixo una experiència per al microscopi.
Al vídeo s'utilitza un colorant que es diu "lugol", proveu amb iode.

De totes maneres podeu fer dues mostres: una amb tinció i una altra sense ell. A veure com surt!

Material 
- microscopi
- portaobjectes i cobreobjectes 
- vidre de rellotge
- pinces 
- bulbs de ceba
- colorant o sense colorant

Procediment

Mitjançant unes pinces, aïllar una part de l'epidermis corresponent a la zona còncava de la tercera o quarta escata de la ceba i col·locar estesa en un portaobjectes, a continuació es col·loca el cobreobjectes i s'observa al microscopi òptic.

Observació 

Amb l'objectiu de menor augment, s'examinarà la preparació sencera, observant que està formada per cèl·lules allargades que tanquen el nucli. Canviar els objectius i proveu amb diferents augments.

               L'estructura, encara que no es pugui observar en la seva totalitat amb aquest mètode, és la típica d'una cèl lula vegetal. El límit més extern és la paret cel·lular. La membrana cel·lular no és visible en aquestes cèl·lules perquè està empresonada contra la paret cel lular. Dins es troba el citoplasma. El nucli apareix homogeni.

Clavel bicolor

Existeixen moltes variants d'aquest experiment.
En aquest cas, l'explicació és que l'aigua que les plantes absorbeixen per les arrels es distribueix per la mateixa a través de la tija, és a dir, el colorant és transportat pels petits canals que formen el teixit vegetal com si fossin vasos sanguinis i normalment condueixen l'aigua i les substàncies nutritives que la flor necessita. El colorant es diposita en els pètals, mentre l'aigua s'elimina per evaporació.

Materials

Un clavell blanc amb un "tallito" d'almenys de 25 cm.
Unes tisores.
Dos pots.
Tinta o colorant blau.
Tinta o colorant vermell.

Procediment

Agafem la flor i dividim, amb les tisores, la tija en dues parts de dalt a baix, de manera que puguem introduir cada part en els dos pots amb els corresponents colorants. Al cap d'unes hores uns pètals del clavell es tenyeixen d'un color i altres, de l'altre.

Voleu veure el clavel de n'Ana? 

 Blau, blau i blanc... senzillament perfecte!

 

La germinació

Qui de nosaltres no ha fet aquest experiments en la seva classe amb els nens del primer cicle? Observar la germinació d'una llavor.

Materials

* Llavors. Pots fer servir cigrons, mongetes, llenties, etc.
* Gots o platets de plàstic
* Cotó
* Aigua
 
Procediment

Col · loca el cotó al got i humiteja'l bastant, i sobre aquest, les llavors.

Observa el que passa durant un parell de dies (hauràs de mantenir sempre humit el cotó), les llavors han inflar, sinó és així és que tenen poca aigua, afegeix més de manera que el cotó estigui ben xop.

Quan vegis que les llavors comencen a canviar segueix observant el que els passa cada dia.

Quan observes algun canvi apreciable es pot fer un dibuix en el que representes el que veus i organitzar el vist en una taula.

Per on absorbeixen aigua les arrels de les plantes?

Quan estem fent classe sobre les parts de les plantes i les seves funcions sempre indiquem als alumnes que a través de les arrels les plantes prenen l'aigua i les sals minerals. Però això no és així, només ho fan a través d'una zona anomenada zona pilífera. Vegem un experiment demostrant als alumnes on es produeix l'absorció radical.

Posem a germinar llavors de llenties, fesols, etc. (si no sabeu el procediment buscar al cercador del bloc germinació de plantes i us sortirà ja que vaig posar una experiència de com fer-ho).

- Es prenen dues plantetes ben desenvolupades on s'apreciï bé els pèls absorbents.
- Es prepara dos gots de vidre corrent i s'omplen d'aigua en les seves dues terceres parts i es completa amb oli comú.
-En el primer got s'introdueix una de la plantetes de manera que corbem l'arrel perquè quedi els pèls absorbents en contacte amb l'aigua (mirar dibuix).
- La planteta pot subjectar per mitjà d'un suro perforat, pel qual es fa passar l'arrel.
-En el segon got es col · loca la planteta de manera que la zona de pilífera quedi embotida en l'oli.
- Deixar passar unes hores.
- El que s'observa és que la planteta del primer got es troba en bon estat, mentre que la del segon got ha perdut el seu vigor. És evident que per la regió dels pèls absorbents prenen l'aigua les plantes.

Les plantes i l'erosió

Necessitareu temps per fer-ho però els resultats poden ser xocant per als alumnes.

Materials

- Dos motlles de pa de pessic
- Terra
- Llavors de gespa
- Una gerra
- Dos llibres
- Aigua

 
Procediment

- Omplim els motlles amb terra
- En un d'ells plantem algunes llavors de gespa i reguem amb la mateixa quantitat d'aigua tots dos motlles.
- Deixem el motlle amb les llavors en un lloc assolellat i el reguem amb cura durant alguns dies.
- Quan la gespa tingui 1 cm d'alt agafem dos motlles i us animem en els dos llibres amb cert angle.
- Omplim la gerra d'aigua i fem una quantitat sobre el motlle amb terra i després fem la mateixa operació amb el motlle que té la gespa.

Quina diferència hi ha?

Explicació

S'observa que en el motlle amb gespa, l'aigua es porta menys terra. L'ús de plantes ajuda a conservar el sòl i prevé els danys de l'erosió.

La fotosíntesi II

Les plantes i el diòxid de carboni. Un altre experiment de la fotosíntesi.

Utilitzarem els següents materials:

1. - Plantes aquàtiques que podeu trobar en botigues sobre aquaris.
2. - Un embut petit de vidre
3. - Un tub d'assaig gran
4. - Recipient profund, ample i cilíndric

Procedirem de la següent manera:

Pren el recipient i col · loca al fons les plantes acuàtiques. Afegeix aigua fins a unes 4/5 parts del volum del recipient. 
Cobreix les plantes amb l'embut, procurant deixar un petit espai entre el fons del recipient i l'embut (per això, bastarà amb que atrapes unes petites porcions de les plantes aquàtiques amb la vora). 
Omple completament el tub d'assaig amb aigua, però aquesta vegada amb aigua de sifó que conté dissolt diòxid de carboni, de manera que no quedi cap bombolla d'aire. El tapem amb un dit i el invertim sobre el coll de l'embut, sense permetre que es buidi gens ni mica (no ha de tenir cap bombolla).
Fet això es porta el conjunt a un lloc assolellat. Al següent dia s'observa bombolles d'aire, corresponent a l'oxigen, producte de rebuig del procés de la fotosíntesi en les plantes.
Fins aquí el conegut gràcies a l'experiment que vaig posar fa alguns mesos.

Ara arriba la diferència:

Anem a omplir el recipient amb aigua bullida que no té gasos en dissolució. S'observarà que no es desprenen bombolles de la planta ja que no hi ha diòxid de carboni i no es fa la fotosíntesi

La fotosíntesi

Abans una mica d'informació. Crec que és interessant abans de posar l'experiment saber de què es tracta, encara podeu cercar més informació en la xarxa.

Les plantes són capaces de produir els seus propis aliments a través d'un procés químic anomenat fotosíntesi. Per realitzar la fotosíntesi les plantes disposen d'un pigment de color verd anomenat clorofil · la que és l'encarregat d'absorbir la llum adequada per realitzar aquest procés. A més de les plantes, la fotosíntesi també la realitzen les algues verdes i certs tipus de bacteris. Aquests éssers capaços de produir el seu propi aliment es coneixen com autòtrofs.

La fotosíntesi és un procés que transforma l'energia de la llum del sol en energia química. Consisteix, bàsicament, en l'elaboració de sucres a partir del C02 (diòxid de carboni) minerals i aigua amb l'ajuda de la llum solar.

MATERIALS

- Un recipient d'aigua transparent.
- Un pot de vidre
- Algunes plantes aquàtiques que podeu comprar en un aquari.

PROCEDIMENT

- Es col · loca les plantes aquàtiques al recipient d'aigua transparent.
- Es fica el pot d'aigua al recipient i l'omplim amb l'aigua d'aquest invertint, alhora anem tapant les plantes aquàtiques.
- Posa al sol i a observar
- Apareixeran bombolla d'aire que correspon a l'oxigen, gas resultant de la fotosíntesi.

SIMULACIÓ 

Lupa binocular

Has d'aprendre les parts i el funcionament de la lupa binocular. Com ajuda et recomano el següent enllaç. PARTS DE LA LUPA BINOCULAR

 Imprimeix la següent imatge.

Microscopi òptic

Has d'aprendre les parts i el funcionament del microscopi. Com ajuda et recomano el següent enllaç.

PARTS DEL MICROSCOPI

Imprimeix la següent imatge.

Imatges de normes

Us deixo aquests exercicis (imatges) per a imprimir. 

NO S'HAN DE FER A CASA!!!!

Recordeu que també s'han d'imprimir les normes de seguretat (l'entrada anterior), ja que treballarem les normes sobre aquestes imatges.

Exercicis: Normes de seguretat al laboratori (pdf)

Normes de seguretat

Normes al Laboratori

La sala del laboratori és un lloc de treball que exigeix serietat i responsabilitat. Per realitzar practiques al laboratori s’ha de considerar:

1. Col·locar a la vista dels alumnes tot el material i equip de laboratori si es disposa, sinó s’ha de desenvolupar la inventiva permitent que dissenyin els seus propis experiments i instruments tecnològics.

2. Cada alumne serà responsable del material i equip que es proporciona.

3. Revisar el material i l’equip que es deixi als alumnes.

4. Repartir als alumnes en equips de treball (només disposem de 5 microscopis grans i 2 petits,  a més de 3 lupes binoculars)

5. Revisar si el material està net abans de començar qualsevol pràctica al laboratori.

6. Netejar completament la sala de laboratori abans i després de realitzar les practiques.

7. Deixar el material completament net i ordenat al seu lloc.

8. Fer bon ús del material i equip de laboratori.

9. Col·locar els rebuigs sòlids a la paperera i no a la cubeta que serveix de rentamans.

10. Usar els productes químics només per a realitzar les practiques de laboratori (encara que de moment no es podran utilitzar).

11. No afegir aigua a qualsevol material de vidre després d’escalfar-lo.

12. Agafar els tubs d’assaig calents amb la pinça per no sofrir cremades.

13. Evitar netejar el material de vidre quan és calent perquè es deteriora.

14. No escalfar els materials de plàstic.

15. No provar, ni aspirar cap substància química.

16. No menjar aliments ni begudes durant les practiques al laboratori.

17. No es pot realitzar mai un experiment no autoritzat pel professor.

18. Mai no correu ni jugueu dins el laboratori.

NORMES AFEGIDES AL NOSTRE LABORATORI

1. Degut a que no hi ha aigua corrent, tenim una cubeta vermella en la qual hi haurà dues safes, en una es posarà aigua amb sabó per rentar-se les mans i altres objectes i en l'altre posarem l'aigua neta per treure'ns el sabó de les mans i dels materials que utilitzem. Mai es podran deixar aquests gibrells amb aigua. Aquesta aigua bruta s’ha de llençar a les reixetes que es troben fora del laboratori.

2. S’han de deixar cadascun dels objectes/materials que utilitzem nets i ordenats al seu lloc corresponent a l’igual que les taules i cadires.

3. Si es trenca algun estris o qualsevol altre objecte del laboratori, s’ha de posar a la graella col·locada a la paret.

4. Si es vol utilitzar qualsevol material fora (que tenim al laboratori) s’ha d’indicar a la graella preparada per aquest fi, tenint en compte el possible ús d’aquest material pels altres companys.

5. Els microscopis i lupes binoculars no es podran treure fora del laboratori.

6. De moment només es podran utilitzar els material de l’àrea de biologia (ciències naturals).

7. Sempre hem de deixar les finestres i la porta tancades.